domingo, 13 de mayo de 2018

La literatura i les escriptures hipertextuals









-No t’ho prenguis tan a pit, Goldman. D’aquí a vint anys la gent no llegirà. És així. Estaran massa enfeinats fent el pallús amb el mòbil. Per si no ho sabies, Goldman, l’edició s’ha acabat. Els fills dels teus fills es miraran els llibres amb la mateixa curiositat que nosaltres ens mirem els jeroglífics dels faraons. Et diran “ Avi, per a què servien els llibres?”. I tu els respondràs: “Per somiar. O per talar arbres, ja no ho sé”. En aquel lmoment ja serà massa tard per obrir els ulls: l’estupidesa de la humanitat haurà tocat fons i ens matarem entre nosaltres per culpa de la nostra ignorancia congènita (més o menys el que està passant ara ja). El futur ja no és als llibres, Goldman…


Joël Dicker El llibre dels Baltimore, pàg. 178

L'afirmació: "El futur ja no és als llibres", seria la mateixa que la que diu Langdon Winner en el seu llibre La balena i el reactor: : "Els ordinadors causaràn una revolució en forma d'educació dels nostres fills", ambdues tenen una suggerència molt forta de que aquells que experimentarem el canvi, estarem obligats simplement a soportar-ho.

Els éssers humans devem adaptar-nos. Aquest és el nostre destí. 

El Boris, ens diu que  a aquesta eina que estem fent servir ara mateix per comunicar-nos, li queden pocs anys de vida. Penso que a mida que les tecnologies es construeixen i s'utilitzen, ja estem produïnt alteracions en els nostres patrons d'activitat humana. 
Creem noves formes de relacions socials i de rols, que anem modificant a mida que les tecnologies ens donen eines que transformen el llenguatge i els jocs lingüístics, que teniem immersos en la nostra cultura. 
Arribaran noves eines, que amb més o menys èxit incorporarem a la nostra vida diària, fent-les imprescindibles.