La tradició oral i simbòlica i els mòbils

Aquest matí he rebut un washap de caire religiós, d'una tieta beata (a la que m'estimo molt); bé de fet, de ben segur que en algun moment, tots n'heu rebut d'aquest tipus, ja sigui la Verge María, Sant Remigio, o qualsevol sant o santa.

Aquest fet m'ha fet pensar en el canvi del paradigma lineal al paradigma hipertextual. 

Anys enrere, es repartien les famoses estampetes que segurament les vostres iaies, tietes, o mares encara deuen tenir guardades al calaix de la tauleta de nit, o al moneder.

Pensar que la imatge en paper en protegia de calamitats o ens ajudava a recuperar-nos més ràpid d'una malaltia, responia sens dubte al nostre bagatge cultural i simbòlic.

No he pogut evitar fer la reflexió de que si fins i tot pot ser una mica ridícul reenviar aquests missatges, de fet, aquesta era la intenció de l'estimada tieta, també ho era el fet de passar-nos les estampes de mares a fills o que el capellà les donés a l'església.
Abans era material tangible, que tocaves, o li posaves una espelma en casos de molta necessitat, però a través del washap?...

En fi, permeteu-me haver penjat un comentari una mica divertit per desestressar.

Ens llegim

Montse Fadó